Compareixença d’AFATRAC (Associació de familiars d’afectats per trastorn de conducta) al PARLAMENT de Catalunya, en la Comissió d’Afers Socials i Famílies

5 juliol 2017

Compareixença de Montserrat Boix, presidenta d’AFATRAC, l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorn de Conducta, davant la Comissió d’Afers Socials i Famílies del Parlament de Catalunya, per a informar sobre l’entitat, els problemes que pateixen les famílies i les respostes necessàries.

Mancances en EDUCACIÓ: El sistema educatiu no està prou preparat per integrar alumnes d’aquestes característiques. Caldria més formació i coordinació amb els diferents departaments implicats.

 

Mancances en el SISTEMA SANITARI: Els nostres fills no tenen una etiqueta de malaltia definida. Com hem dit es una barreja de patologies o un trastorn que ha mutat en un altre. Trobem també diferents interpretacions entre els professionals per a diagnosticar aquest tipus de conducta dual, trastorn de conducta i addiccions i violència implícita. Aquest malestar que pateixen els nostres fills quasi sempre va unit al consum de alcohol i de cànnabis, al començament. Consum que fan servir com automedicació per a trobar-se millor. Els nostres fills no tenen consciència de malaltia, per tant, no admeten ni l’ ingrés ni el tractament, que sovint abandonen. Per què es dona l’alta als 15 dies en un ingrés involuntari a pacients altament agressius, fora de si, que trenquen el mobiliari de l’hospital, que agredeixen als sanitaris, a altres pacients, a agents de seguretat, etc…? per què volen marxar? Ens diuen que: “la planta de pacients aguts no es el seu lloc”, “tampoc ho és la planta de subaguts”, perquè s’escapen, perquè ningú sap que fer amb ells, perquè no hi ha centres per a pacients d’aquest tipus!! Per què es fa prevaler el seu criteri alterat per la malaltia quan demanen l’alta? Inclús quan es tracta d’una persona incapacitada.

No ens val que la seva voluntat passi per davant de tot. O es que quan ingressen en un centre després d’un intent de suïcidi no lluita tothom per salvar-li la vida? Per què no se’l deixa morir? Per què no es preserva la seva voluntat de morir?. No, es lluita per salvar-li la vida!!.

Mancances en el Sistema JUDICIAL: Els problemes judicials arriben molt aviat. Comencen per agressions a casa, al carrer, petits furts, insults a autoritats, agressions amb arma blanca, conductes xenòfobes, d’extrema dreta o de d’extrema esquerra… Molt sovint acaben en multes per les lesions causades. I qui ho paga? La família. Com és que resulta tan difícil i complicat poder pagar una multa amb algun servei a la comunitat? No entenem com l’única alternativa a la violència domèstica siguin les ordres d’allunyament, fins i tot de joves amb discapacitats mentals del 60% o més; ni que la presó sigui el lloc adient per a rebre un tractament adequat. Seria millor apostar per una JUSTÍCIA RESTAURATIVA com ja ho estan fent en alguns països de la Comunitat Europea, on les seves presons no estan plenes de malalts mentals. I apostar de manera decidida i ferma per la prevenció.

Mancances en AFERS SOCIALS I TREBALL: Els tractaments psicològics o psiquiàtrics són escassos per part de l’administració i caríssims i llarguíssims en l’àmbit privat. És una necessitat vital comptar amb aquest servei. Tot i tenir a l’abast i havent utilitzat tots els recursos de Salut i Benestar Social, no hi ha cap recurs adequat i específic pels nostres fills. Tant si son menors com majors d’edat. No hi ha suficients EI (Empreses d’Inserció) i/o CET (Centres Especials de Treball) per a persones amb aquestes característiques, ni existeixen a totes les comarques. La seva incorporació a l’Empresa ordinària és una necessitat poc contemplada actualment.

Volem tenir la seguretat que les fundacions tutelars estaran preparades per a fer-se càrrec del nostres familiars amb trastorn de conductes. Ara i sobre tot, quan nosaltres no hi siguem.

QUÈ DEMANEM AL PARLAMENT?

Us demanem que legisleu imaginativament perquè el problema és molt greu i complex i així ha de ser la solució.

LA NOSTRA DEMANDA és aconseguir que els nostres fills puguin viure de la manera més autogestionada i autònoma possible. Per això demanem:

A la conselleria de Salut:

  1. Investigació del trastorn de conducta greu.
  2. Polítiques de prevenció efectives i significatives, al consum de tòxics (sobre tot alcohol i cànnabis, els primers tòxics al seu abast) i les seves conseqüències.
  3. Recursos terapèutics idonis, amb contenció, tractament individualitzat i vinculació (que es el precisen molts dels nostres fills).
  4. Posar en valor el tractament psicoterapèutic individualitzat, no només el farmacològic.
  1. Tractament involuntari per a aquests casos complexes.
  2. No als ingressos involuntaris de 15 dies per normativa, sinó el temps necessari. Que no es pugui donar l’alta a ningú sense la presència dels pares o de l’entitat tutelar.
  3. Tractament del trastorn de Patologia Dual com un tot i no separant el consum del trastorn.

A la conselleria d’ Educació:

  1. Formar professionals amb els recursos adients per tal de fer una detecció precoç del trastorn de conducta a l’escola.
  2. Disposar de més escoles terapèutiques adequades als perfils dels nostres fills.
  3. Creació de noves línies d’ensenyament per els nois i noies amb trastorn de conducta greu.

A la conselleria d’Afers socials i Treball:

  1. Residències assistides i/o pisos amb diferents nivells de suport quan la convivència en l’àmbit familiar no es possible, o be ja no ens tinguin el seu costat.
  2. Potenciar i facilitar la creació d’empreses d’Inserció Laboral i Centres Especials de Treball.. exclusivament per a joves amb trastorn de conducta ja que es un fracàs incloure’ls amb els que tenen discapacitat intel·lectual.
  1. Més control quantitatiu i sobre tot qualitatiu, per part de la Administració, de la feina que fan les Fundacions tutelars.
  2. Augmentar en recursos el Servei post adopció de l’Institut Català de l’acolliment i l’adopció.
  3. Que les OTL acullin també a les persones que consumeixin.
  4. Apostar per la inserció laboral amb suport en empreses ordinàries.

A la conselleria de Justícia:

  1. Sol·licitar que en els judicis es valorin més els diagnòstics psiquiàtrics (inclòs el trastorn de conducta).
  2. Facilitar l’obligatorietat del tractament mèdic o psicoterapèutic en les sentències, per a pacients no dòcils i conflictius.
  3. Dret de la família a “saber” què li passa al fill. Tant en Salut com en Justícia, encara que sigui major d’edat i informar-la de com ha d’actuar.
  4. Assessorament jurídic familiar .
  5. Que els metges forenses que atenen als nostres fills siguin psiquiatres.
  6. Augmentar les places de psiquiatria a les presons.
  7. Buscar alternatives a las ordres d’ allunyament. El carrer mai es el lloc adient per a ajudar a les persones amb trastorn de conducta!.
  8. Sentències en les que siguin ells els que amb el seu treball paguin les conseqüències dels seus actes.

A la conselleria d’Interior:

  1. Que els Mossos d’Esquadra tinguin informació de la problemàtica dels nostres fills, sempre respectant la confidencialitat de l’historial mèdic, per a poder actuar amb més coneixement de causa.
  2. Formar els Mossos i forces de seguretat sobre la malaltia del trastorn de conducta i crear un protocol d’actuació unificat.
  3. Més coordinació entre els Mossos d’esquadra i els recursos sanitaris.

Barcelona, 5 de juliol de 2017.

Casos concrets 3 minuts cadascú: Elena Jaro, Joan M Sala, i Miquel Lopez.

https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:15:0:::15:P15_ID_VIDEO,P15_ID_AGRUPACIO:8060827,17489

 

Per decarregar el text complet: https://afatrac.org/wp-content/uploads/2018/03/Parlament.-def-5-7-2017.pdf