Manifest

Ens presentem com la nova Associació AFATRAC (Associació de familiars d’afectats per trastorn de conducta)

i representem un col·lectiu de pares i mares “desesperats” (per “desassistits” i “frustrats”), amb fills amb trastorn greu de conducta procedents de diferents patologies mentals prèvies. Els nostres fills es troben en diferents estadis de gravetat, però tots segueixen una mateixa clínica. Es tracta d’alguns adults però la majoria adolescents, quasi nens encara, que s’escapen de casa, passen nits fora, al carrer, a casa d’algun desconegut, sense por, consumeixen alcohol i cànnabis (i altres substàncies posteriorment), i son promiscus sexualment. Agressius amb la família, amb altres… Ens roben. Ens destrossen la casa i la vida. No tenim ajuda a les escoles. Aquests trastorns provoquen dificultats en totes les àrees. El consum d’alcohol i de cànnabis a edat molt temprana acaba en més fracàs escolar, no acaben els cicles. Passen ja a consums més importants: crac, heroïna..No poden accedir a estudis posteriors, ni oficis…ni treball. Es clar!! Per a poder dur a terme el tractament biopsicosocial que necessiten aquests nois i noies, els pares o tutors que poden, han d’ingressar-los en centres privats, ja que no hi ha centres de l’Administració pública que els puguin atendre adequadament, el que comporta una despesa econòmica molt elevada a la que moltes famílies no hi poden accedir. Si aconseguim pagar-ho, al sortir ens trobem sense continuïtat en el tractament i tornen a recaure. Hi ha nois i noies que, malgrat el treball dels terapeutes i l’esforç de les famílies, són casos crònics que necessitarien un centre de llarga estada on poder viure i treballar…, que actualment no existeix, i com a conseqüència, aquests joves es queden sense una solució terapèutica que provoca que el destí de molts d‘ells sigui la presó o el cementiri.
Els nostres nois que han estat a la presó (si tenen la sort que els admetin a psiquiatria…) és on han estat millor: límits que venen de fora, que ells no han de posar.se, control en els horaris, en els àpats, en la presa de medicació…activitats en les que hi han de participar, vigilància contínua, accés a teràpia obligatòria, accés a oci, bon oci…activitats esportives i sanes… Però la presó no pot ser el substitut de la Sanitat. Pensin que, per anar a la presó prèviament s’ha de cometre un delicte i, s’ha de cometre un delicte perquè els nostres fills rebin un bon tractament?
 
Llegir Manifest AFATRAC sencer