AFATRAC guanya el premi Carrasco i Formiguera

El passat 12 de novembre, en la celebració del 79è Dia de l’Antic els Antics Alumnes Associats Casp ens van lliurar a l’associació AFATRAC el Premi Carrasco i Formiguera, en reconeixement de la tasca social que duem a terme.

Els socis Joan M. Sala i Montserrat Boix, tots dos antics alumnes de Casp, van ser qui van recollir el premi en nom d’AFATRAC de la mà del Sr. Marc Vizcarro, president de la AAA Casp i del Sr. Marc Carrasco, net del politic i advocat Sr. Carrasco i Formiguera.

Aquí podeu llegir alguns paràgrafs dels seus discursos d’agraïment:

DISCURS D’AGRAÏMENT PREMI CARRASCO I FORMIGUERA –

Muntsa // En primer lloc, volem agrair moltíssim a l’Associació Antics Alumnes de Casp la concessió d’aquest premi a AFATRAC, pel que representa com a reconeixement de la feina feta i pel que ens pot ajudar de cara al futur. Us volem fer aquest agraïment des de dues vessants, com a membres d’Afatrac i com antics alumnes de Casp.

Us expliquem breument l’història de l’associació: Tot va començar a partir d’una carta que vaig enviar a La Vanguardia explicant la situació del nostre fill Ignasi i que es va publicar el 8 de maig del 2016. Us en llegeix-ho un petit fragment:

“…Què hem de fer? Doncs esperar que torni a delinquir perquè el tanquin a la presó i estigui ben tractat. O que ens el matin en una baralla. O que se suïcidi quan tingui un moment de lucidesa i vegi que la seva vida no va enlloc… No hi ha res per als malalts mentals severs, agressius i que consumeixen. Esperar que es vagin degradant fins a la mort al carrer...” (llegeix-la sencera aquí)

(Malauradament, la predicció es va complir, al cap de sis mesos, el nostre fill es va llençar al metro, en va sortir greument ferit i al cap de 2 anys de malviure al carrer va morir, per sort a casa, al seu llit, on havia vingut dos dies abans.)

Vàries famílies es van posar en contacte amb nosaltres, i el 6 de novembre de 2016 es va fundar l’Associació de familiars d’afectats per trastorn de conducta (AFATRAC), de la que vaig ser presidenta des de l’inici fins a finals del 2021. Actualment, malauradament ja som unes 300 famílies sòcies. Des de l’inici hem treballat en dos línies principals: una, la de donar suport a les famílies que es veuen superades per la situació dels seus fills afectats, i l’altra, per donar a conèixer la problemàtica i fer incidència política amb l’objectiu d’aconseguir recursos perquè els nostres afectats siguin atesos dignament. 

Després d’una compareixença al Parlament de Catalunya l’estiu del 2017 i molt treball de picar-pedra, hem aconseguit que la Conselleria de Salut hagi aprovat el PAIcSaMAEC  i crear els Equips Guia, que atenen als nostres fills i filles allà on siguin, carrer, bar, domicili… però encara ens queda molta feina i moltes fites per aconseguir tant en la prevenció com en l’atenció als casos més complexos. 

Joan // Fa una mica més d’un any vàrem fer un pas més, pensant en un projecte per a donar feina als nostres joves afectats per trastorns de conducta, atès que ara per ara no hi ha recursos adequats a les seves necessitats. Per això, a principis d’any vàrem posar en marxa una botiga de roba de segona mà, roba nova de mostrari i restes de sèrie: Rescatem. Hi treballen 2 joves pel matí i dos a la tarda junt amb un educador social. Aquest premi i el vídeo corresponent ens ajudaran moltíssim per a poder continuar i consolidar tota aquesta feina. 

(…)

Per últim, dir-vos que aquest premi té un valor sentimental molt entranyable per a mi. El meu pare, també antic alumne de Casp, m’havia parlat moltes vegades de la figura de Carrasco i Formiguera com a exemple de coherència i fidelitat a uns principis, i de l’absurditat de la seva execució, ja que va ser condemnat a mort pels mateixos motius pel quals es va veure obligat a deixar Catalunya.

Moltes gràcies!!

El premi està dotat amb una donació econòmica i aquest vídeo divulgatiu que, en aquest cas, hem decidit centrar en el projecte d’inserció laboral Rescatem: