Sense mesures i dotació pressupostària, la reforma legal quedarà en paper mullat
La teoria està molt bé, però on són les alternatives?
Celebrem que el Govern espanyol vulgui fer un pas important per garantir els drets de les persones amb trastorns mentals, limitant els ingressos involuntaris a casos d’urgència vital. Des d’AFATRAC (Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta), compartim la necessitat de prioritzar sempre el consentiment informat i l’atenció digna, comunitària i respectuosa. No obstant això, volem alertar que aquesta mesura, si no va acompanyada de recursos concrets, pot acabar generant més desemparament i patiment per a les persones afectades i les seves famílies.
Teòricament, es parla de múltiples alternatives: atenció domiciliària, pisos tutelats, “cases de crisi”… Però la realitat és que aquestes opcions, a dia d’avui, o bé no existeixen, o bé són tan limitades que resulten inaccessibles. A Catalunya, les famílies no tenim accés a cap “casa de crisi” per atendre situacions d’emergència sense necessitat d’ingrés hospitalari. Els pisos tutelats no admeten joves en plena descompensació, i els suposats ingressos domiciliaris no són una alternativa real per a persones que necessiten supervisió especialitzada contínua. A la pràctica, no hi ha cap equip que garanteixi aquesta atenció intensiva a casa en moments de crisi greu.
La conseqüència directa és que els nostres familiars queden desemparats. Els serveis d’urgències estan saturats i sovint no tenen recursos per atendre adequadament persones amb trastorns de conducta complexos. Sovint ens trobem amb la paradoxa que, per protegir els seus drets, no se’ls pot ingressar, però tampoc se’ls ofereix cap alternativa efectiva. El resultat? Joves dormint al carrer, passant les nits a les comissaries o en espais que no són adequats ni segurs per a ells ni per a les persones del seu entorn.
Estem d’acord que l’ingrés involuntari ha de ser l’últim recurs. Però no podem fer aquest pas sense tenir garantit abans un sistema sòlid d’alternatives reals. En cas contrari, estem substituint una vulneració de drets per una altra: el dret a ser atès, a ser acompanyat, a no quedar desemparat en els moments més difícils.
Instem les administracions a desplegar de forma urgent i efectiva els recursos que diuen que ja existeixen, i a fer-ho escoltant les famílies i les entitats que convivim cada dia amb aquesta realitat. Sense mesures concretes i dotació pressupostària, la reforma legal quedarà en paper mullat, i les persones amb trastorns mentals continuaran sent les grans oblidades del sistema.
#NiUnaMortMés