DGAIA: la tutela de la indefensió
Davant les informacions recents que apunten a possibles casos d’abusos a menors sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), des d’AFATRAC volem expressar la nostra màxima preocupació, indignació i ferm rebuig davant d’uns fets absolutament inadmissibles.
És intolerable que una institució que té com a missió la protecció i defensa dels drets dels infants, especialment dels més vulnerables, es pugui veure involucrada en situacions de negligència, ocultació o inacció davant de possibles delictes de naturalesa tan greu com la pederàstia. Si es confirmen aquestes acusacions, no només estaríem davant d’un fracàs institucional, sinó d’una vulneració flagrant dels drets humans més fonamentals.
Des d’AFATRAC exigim una investigació immediata, rigorosa i independent sobre els fets denunciats, així com la depuració de responsabilitats en tots els nivells que correspongui. La transparència ha de ser un pilar irrenunciable de qualsevol administració que treballi amb la infància, i la tolerància zero amb els abusos, una condició irrefutable.
Volem denunciar, també, la situació de desemparament que moltes famílies han patit en el seu contacte amb els serveis socials derivats per la DGAIA, especialment a través dels EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). Un percentatge significatiu de les famílies que formen part de la nostra entitat –famílies adoptives i biològiques amb fills i filles amb problemes de salut mental i de neurodesenvolupament– han estat injustament qüestionades i criminalitzades quan, en moments de gran dificultat, han demanat ajuda a l’administració per poder sostenir la convivència familiar.
En comptes de rebre suport i comprensió, moltes d’aquestes famílies han estat sotmeses a processos de valoració subjectius, on s’ha posat en dubte la seva idoneïtat parental, arribant fins i tot –en massa casos– a la retirada de la custòdia dels seus fills i filles. Aquestes situacions han estat viscudes amb profund dolor i incomprensió, ja que la petició d’ajuda ha derivat en un càstig institucional injust i desproporcionat.
A més, denunciem que en alguns casos se’ns ha suggerit –amb una manca d’empatia alarmant– que renunciéssim a la custòdia dels nostres fills per tal que aquests poguessin accedir a recursos terapèutics privats amb un cost mensual inassumible per a la gran majoria de famílies (al voltant de 5.000 €).
Tanmateix, tenim constància de casos encara més greus, en què noies sota la tutela de la DGAIA, després de quedar embarassades, han patit noves formes de victimització amb la retirada dels seus propis fills, malgrat l’oferta de suport dels avis, que havien estat prèviament considerats idonis per a processos d’adopció.
Aquest conjunt de situacions posa de manifest una greu desconnexió entre els objectius declarats dels serveis de protecció a la infància i la seva pràctica real. El sistema ha fallat, i continua fallant. No només als infants, sinó també a les famílies que, lluny de ser negligents, es troben desbordades per situacions complexes que requereixen acompanyament, no sancions.
Per tot això:
- Exigim responsabilitats davant els casos greus de vulneració de drets dins del sistema de protecció.
- Reclamem una revisió profunda dels protocols d’actuació dels EAIA i de la pròpia DGAIA, per garantir que cap família sigui estigmatitzada per demanar ajuda.
- Sol·licitem la creació d’un òrgan de supervisió independent que vetlli per la transparència i el respecte als drets de les famílies i infants implicats en processos de valoració i tutela.
- Demanem a implementació urgent de recursos públics accessibles, especialitzats i empàtics per a l’atenció dels infants i adolescents amb problemes de salut mental i neurodesenvolupament.
Els infants i adolescents, especialment els més vulnerables, mereixen un sistema que els protegeixi i no els malmeti. I les famílies que intenten sostenir aquestes realitats tan difícils, necessiten una administració que escolti, acompanyi i ajudi, no una que jutgi i castigui.
#NiUnaMortMés