El nostre fill, de 41 anys amb patologia dual, fa molts anys que consumeix cocaïna. A causa de la seva addicció ha estat ingressat en centres privats i públics diferents, on sempre ha demanat l’alta voluntària. Actualment, ell viu a casa nostra i, nosaltres, els seus pares, estem de lloguer en una població diferent. No podem viure junts perquè la seva conducta és molt agressiva i el maltractament psicològic és constant.
Ara mateix ens està demanant diners per consumir. Fins ara, hem estat donant-li’n de tant en tant perquè fes petits consums, però ja fa uns dies que no li’n donem, ja que aquest consum cal que s’aturi algun dia i necessita ingressar en un Centre de desintoxicació.
Fa uns dies, va protagonitzar un incident. Segons ell mateix ens ha explicat, va trucar al 112 dient que tenia un ganivet i que s’havia atrinxerat a casa seva. Van acudir tres dotacions dels Mossos d’Esquadra i una ambulància. Quan van arribar al seu domicili, els va rebre i en una estona, els Mossos el van veure tranquil i van considerar que no era necessari que anés a l’Hospital de Mataró d’urgències. Encara i això, E. va demanar-los d’anar-hi, ja que tenia craving pel consum. En arribar-hi, li van fer una visita breu, van modificar-li una mica la medicació i el van enviar al seu domicili. El van aconsellar que anés a visitar el seu psiquiatre. L’E. l’ha visitat aquest mes de juliol per última vegada. La següent visita és d’aquí a tres mesos, en octubre.
Malgrat que l’E. va a urgències de l’Hospital de Mataró una vegada a la setmana per l’ansietat del consum de substàncies i ha demanat, reiterades ocasions, que si poden ingressar-lo per uns dies, la resposta sempre és que no necessita cap ingrés, li modifiquen una mica la medicació i l’envien cap al seu domicili. Una vegada allà, tot el seu malestar i l’ansietat la trasmet a nosaltres, els seus pares, a través de desenes de trucades i missatges diaris, tants que hem hagut de bloquejar el seu número de mòbil.
Fa uns anys que està tutelat per una Fundació amb una curatela on, segons sentència, han de tenir cura de la seva salut, persona i economia. Ara com ara la curatela està pendent de revisió per part del Jutjat de Mataró, per tal d’adequar-la a la nova llei. Malgrat això, sembla que, des de fa uns mesos, no hi ha cap data marcada i, encara que el Jutjat de Mataró volia fer la revisió per videoconferència, restem pendents que es faci.
No podem més. El nostre fill pateix perquè està malalt i necessita ajuda. Estem desesperats, és aterridor veure com, dia rere dia, el teu fill va degradant-se i cada vegada la situació empitjora. Només volem que deixi de patir, només volem que tingui una oportunitat per sortir-se’n de la drogaddicció i pugui millorar la seva vida.
Aquest text està escrit per una parella socis de l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC).
Per a més informació escriviu-nos a comunicacio@afatrac.org