El proper divendres 10 de setembre se celebra el Dia Internacional per la Prevenció del Suïcidi, un problema social que continua més vigent que mai i que, a causa de la pandèmia, ha anat ‘in crescendo’ en la nostra societat. Les dades aportades pel Col·legi de Psicòlegs de Madrid apunten a un augment de el 250% dels casos de suïcidi entre la població infantojuvenil durant l’any 2020. No en va, el suïcidi és la principal causa de mort no natural entre els joves de 16 a 25 anys.
Segons el doctor Royo, el comportament suïcida en els adolescents i joves té quatre possibles vessants d’inducció, és a dir, quatre possibles variables que poden portar a un individu a plantejar-suïcidar-se. En primer lloc, l’esmentada anteriorment: la crisi de la pròpia identitat; quan el nen deixa de ser un nen i es planteja qüestions identitàries com ara Qui sóc?, Què faré a la vida adulta?, Com encaixo en la família, amb els amics o amb el món?. Davant aquests dubtes, l’adolescent pot sentir una manca de sentit de la vida i plantejar-abandonar-la. En segon lloc, hi ha causes psicopatològiques (depressió, trastorns de personalitat límit, bipolar, d’ansietat, esquizoafectiu, esquizofrènia, abús de substàncies) que comporten en la pròpia patologia pensaments i comportaments suïcides. En tercer lloc, l’induït per la família, que impliquen abandó, maltractament, desamor, abús … I finalment, el generat per causes socials i / o tecnològiques.
En aquesta última categoria, el doctor Jordi Royo inclou factors com el bulling i el ciberbulling; els reptes de les xarxes socials i la síndrome cultural que comporta la consecució d’un futur perfecte.
“Els adolescents d’avui estan exposats les 24 hores i les xarxes socials impacten directament sobre els seus anhels aspiracionals. Observar una vida perfecta, en llocs de somni, amb cossos esculturals, sense preocupació monetària, amb la parella ideal i amb situacions personals idíl·liques provoquen en el jove una gran frustració per no poder obtenir-lo, a més d’afavorir els casos de bulímia i / o anorèxia nerviosa. Això es pot denominar bulling social, quan la societat ‘obliga’ amb missatges subliminals a tenir una imatge perfecta d’èxit mitjançant l’obtenció de ‘likes’ i de l’aprovació contínua”.
S’estima que el 25% de les persones que han protagonitzat un episodi d’autolesió ho tornaran a intentar més tard o més d’hora.