“Fins al començament de l’adolescència dels nostres fills érem una família normal, però des d’aleshores la nostra vida ha esdevingut un malson, amb constants ingressos des del 2021. De fet, el febrer del 2022 els vam haver d’ingressar d’urgència en règim tancat a tots dos amb només una setmana de diferència.”

Els nostres fills són dos germans biològics adoptats junts quan eren molt petits, després que la seva mare biològica morís i passessin un any en un orfenat. Allà van patir moltes mancances i maltractaments. Aquesta mala experiència els hi ha provocat a tots dos un Trastorn del Vincle, entès com una “dificultat severa que pot portar a retards del desenvolupament motor, del llenguatge, social i cognitiu, a conseqüència d’haver sofert qualsevol mena d’adversitat primerenca”, tal com exposen l’Associació Pétales España. A més, també estan diagnosticats de TDAH i diferents altres etiquetes com ara TOA, TEL, TEA, etc., i, segons un estudi mèdic, tots dos tenen una manca de 8 gens en la seva cadena de l’ADN que els hi provoquen diferents patologies mentals i alteracions en la seva conducta, així com dificultats en l’aprenentatge, entre d’altres.

Arran d’aquesta situació, tots dos tenen una discapacitat reconeguda, malgrat que cal revisar-la, ja que, els recursos que tenen al respecte són insuficients. El nostre fill té reconeguda la dependència de Grau 1, en canvi, per la nostra filla fa mesos que l’estem esperant i no en rebem cap resposta. Tot això, per problemes burocràtics amb la sol·licitud inicial (corregit de seguida), ja que ho vam demanar per tots dos alhora en una sola instància.

· EL NOSTRE FILL

El nostre fill ja és major d’edat. Des de l’any 2021 ha patit ingressos continus, tant a centres públics com privats, amb algunes estades duradores (any i mig en un centre de conducta privat per a adolescents). Encara i això, també ha realitzat forces fugides (una de tres setmanes amb 16 anys, on es va posar en innumerables riscos). En alguns centres, l’han expulsat per agressions i robatoris. Ja ha tingut alguns judicis i sentències (bàsicament multes que no pot pagar), i en té encara algunes més pendents, sobretot per robatoris per poder consumir.

A causa del seu trastorn de conducta, robatoris constants i enfrontaments en l’àmbit familiar (agressivitat i insults) des del passat mes d’agost vam decidir conjuntament amb la fundació que l’assisteix que era insostenible i contraproduent per tots plegats que encara convisqués amb nosaltres, és per això que ha estat en pensions i habitacions de lloguer dels quals, malauradament, l’han acabat fent fora, ja que necessita molta ajuda. Aquests recursos han estat buscats de forma privada, perquè des del CSAMA no s’han dignat en cap moment en posar-lo a llista d’espera dels recursos públics perquè segons ells “no està prou estable”. Tampoc hem rebut cap resposta de la revisió de la seva discapacitat demanda fa mesos, que és fonamental perquè pugui accedir als recursos que necessita.

Per sort, ell demana ajuda, i des del mes de juny té una assistència representativa (via voluntària notarial) en favor d’una fundació. Malgrat això, actualment es troba vivint de forma molt precària sense medicar-se ni gairebé menjar, ja que també va abandonar la comunitat terapèutica privada on el vam ingressar a principis d’octubre, la qual era molt estricta (no podia ni fumar tabac) i no hi havia cap altre adolescent. Actualment, restem a l’espera que el CAS es digni a posar-lo en la llista d’una altra comunitat més adequada per a ell, ja que el CSMA continua sense afegir-lo en una llista de pisos tutelats o terapèutics.

· LA NOSTRA FILLA

Per altra banda, la nostra filla, qui encara és menor d’edat, també ha patit ingressos continus en centres públics i privats des de l’any 2022. Va fugir 6 cops, una durant 22 dies on la van arribar a violar. Sempre la va acabar trobant la policia. Actualment, des del 2 d’octubre torna a estar fugida, superant l’estada de l’última vegada que ho va fer.

Durant aquestes fugides, ha mantingut relacions sense proteccions i ha malviscut de manera molt precària, menjant dels contenidors i dormint al carrer o en llocs okupats.

La nostra filla encara no rep cap ajuda, malgrat els mesos que demanem la dependència i la revisió de la seva discapacitat. En menys d’un mes arribarà a la majoria d’edat i tot serà més complicat.

A més, no hi ha cap recurs públic que encaixi amb el seu perfil. Tot i que li hagin diagnosticat també discapacitat intel·lectual, ella no encaixaria en un recurs semblant, ja que els seus principals problemes són causats pel trastorn del vincle. L’únic recurs que coneixem que l’hi podria encaixar és privat, el qual no ens podem permetre perquè té un cost de 5.000€ mensuals.

És summament frustrant que en altres regions de l’Estat (les Illes o València) les famílies puguin accedir a recursos privats a través de l’administració pública, però, en canvi, aquí a Catalunya no tinguem aquesta opció ni tampoc hi hagi cap recurs públic que pugui substituir-la.

Nosaltres, els seus pares, estem desesperats. Des de l’any 2021 els 4 membres de la unitat familiar patim riscos molt importants, fins i tot de mort. Els nostres fills posen la seva vida en risc contínuament i, nosaltres estem patint un estrès i una tensió dia rere dia que està acabant en la nostra salut mental i comença a afectar greument la física.

Necessitem, de manera urgent, ajuda. Necessitem que s’accelerin els processos burocràtics i es treballi en recursos nous i útils que puguin ajudar als nostres fills perquè tinguin un futur digne.

Aquest text està escrit un soci i una sòcia de l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC). 

Per a més informació escriviu-nos a comunicacio@afatrac.org