?Què és un trastorn de conducta?
Són un conjunt de símptomes que s’allunyen del comportament normal i que consisteix en un patró repetitiu i persistent de conducta antisocial, agressiva o desafiant. Per poder diagnosticar cal que aquest comportament persisteixi almenys durant sis mesos i que aconsegueixi nivells importants de violació de la conducta socialment esperada per l’edat. També aquest comportament ha d’influir negativament a nivell personal, social, acadèmic i familiar.
?La conducta dels adolescents
La conducta alterada sol ser una manifestació d’algun malestar que el noi o la noia se sent abocat a expulsar-lo. Aquest malestar sol ser inconscient, és a dir, no saben què i per què els passa. L’única cosa que saben és que necessiten urgentment treure’ls aquest malestar de sobre i la via més ràpida que troben per fer-ho és posar-ho en l’altre. La pròpia impotència i malestar que senten davant les seves pròpies emocions la fan sentir a l’altre: és llavors quan els pares, o els mestres, se senten impotents i sense poder entendre la conducta dels fills o dels alumnes. La conducta alterada té com a finalitat, doncs, anul·lar l’altre fent-lo sentir impotent i sense capacitats per pensar ni actuar de manera adequada. I al ser inconscient és incontrolable i repetitiu.
?El paper dels pares
La conducta alterada té com a finalitat alterar l’altre, anul·lar-i fer-lo sentir impotent. És per això que la conducta, perquè pugui ser corregida, abans ha de ser entesa. Quan l’adolescent explota de ràbia i aconsegueix que l’adult es quedi bloquejat, o també s’enfadi, sent un alleujament ja que ha aconseguit treure’ls el malestar de sobre i posar-ho en l’altre. Però aquesta sensació és temporal, ja que a l’anar-se deteriorant el seu entorn (pares i mestres se senten cada vegada més impotents i desesperançats) i no trobar maneres més adequades de canalitzar la seva frustració, les alteracions de la conducta no fan més que agreujar-se. El més important, doncs, és intentar no perdre la calma ni el control. Cal que l’adolescent senti que l’adult pot suportar els seus atacs, que es fa càrrec. Tot i que el adult se senti impotent, o no entengui el que li està passant, és fonamental que mantingui la calma. També pot ser útil que, en lloc d’enganxar-en discussions estèrils (normalment no són productives, sinó que només tenen com a objectiu bloquejar l’altre), pugui anar verbalitzant-li els sentiments: «veig que t’estàs enfadant», «estàs molt enfadat». I després buscar un altre moment més adequat per parlar les coses. Si els pares i els adolescents se senten molt sobrepassats per aquestes situacions i no troben la manera de trencar aquest cercle, cal que consultin un especialista.
https://www.fundacioorienta.com/es/los-trastornos-de-conducta-en-la-adolescencia/