Tinc un fill de 20 anys adoptat a Catalunya amb una síndrome d’Alcohòlic Fetal (danys cerebrals de naixement). Té una discapacitat del 70%, un grau 2 d’autisme i un coeficient intel·lectual del 51. A més, té assistència representativa dictaminada pel Jutge.

Fa 16 mesos que l’estan assistint a l’Equip Guia, visitant-lo dues vegades a la setmana, han fet un bon vincle. Estan treballant la voluntat, però de moment no hem aconseguit cap millora, al contrari: el meu fill cada dia està més addicte.

Fa un mes que no assisteix a una Fundació que el visiten cada 15 dies. Ens diuen que per tractar les addiccions cal que siguin ingressos voluntaris del mateix pacient. Mentrestant, estic veient com el meu fill es degrada cada vegada més, ja que ell no té cap voluntat ni capacitat de sortir-ne de manera voluntària.

El meu fill necessita assistència, suport i supervisió en totes les necessitats diàries com ho són l’alimentació, la salut, la higiene i la gestió dels diners que, encara que sigui en petites quantitats, en fa un mal ús. Es passa tot el dia al carrer consumint marihuana, haixix i alcohol. Ha robat, ven drogues i té dos judicis pendents (per delictes). La seva vida al carrer l’està posant en perill.

Nosaltres, els seus pares, ja no sabem ni podem ajudar-lo. No accepta cap norma de convivència a casa ni cap límit. És violent i agressiu amb nosaltres; un estat provocat per les addiccions que consumeix cada dia. Fa un mes i mig vaig enviar un correu electrònic als Serveis Territorials, així com a l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), explicant la situació del meu fill. Encara no he rebut cap resposta.

Tenint en compte aquesta situació, sol·licito que tractin les addiccions del meu fill i pugui rebre l’atenció que necessita.

Aquest text està escrit per una sòcia de l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC).
 Per a més informació escriviu-nos a comunicacio@afatrac.org