“Aquesta és la situació d’en G. qui té 22 anys i està diagnosticat d’Esquizofrènia, Autisme i Trastorn de Conducta. Els seus pares denuncien el deficient tracte que recentment ha rebut el seu fill, i per extensió als pares, per part dels recursos als quals està vinculat en 3 centres concrets: el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) d’Esplugues de Llobregat, el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Cornellà del Llobregat i el servei s’Urgències Psiquiàtriques de Sant Boi.“

Per part del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) – Esplugues de Llobregat:

El nostre fill acudeix a un psiquiatre que sovint ens insisteix que en G. “no té cap malaltia mental” a diferència d’altres psiquiatres que ha tingut durant els ingressos i en l’hospital de dia, i malgrat els 5 medicaments de salut mental que té prescrits actualment (Akineton, Depakine, Clozapina, Diazepam, Besitran) i que, davant determinades situacions “l’hem de fer fora de casa”. Això complica l’abordatge i millora, ja que a les visites només limita a reprendre’l si ha fet alguna malifeta. A més, aquest mateix psiquiatre també es nega a concedir-li al nostre fill la targeta sanitària “Cuida’m” – la qual serveix per identificar aquelles persones que per les seves característiques clíniques específiques necessiten un conjunt d’actuacions diferenciades en la seva relació amb els professionals i els serveis sanitaris, tenir-la permetria al nostre fill ser immediatament reconegut per l’equip assistencial i que se li pogués prestar una atenció diferenciada i més adaptada a les seves necessitats -. Ho fa amb l’argument que “si s’ha d’estar moltes hores a Urgències, doncs que s’hi estigui”, malgrat que sap que, a causa de l’important problema d’ansietat que en G. té, quan va a urgències sovint marxa abans que l’atenguin. Per altra banda, la treballadora social d’aquest mateix centre es nega a fer una avaluació residencial perquè segons ella, el nostre fill “no compleix els requisits” encara que en G. té un 66% de discapacitat i grau II de dependència (diagnòstics de l’Hospital Psiquiàtric de St. Boi), hi ha violència filio-parenteral i nosaltres, els pares, ja no podem més. Des del 5 de novembre passat, el percentatge de discapacitat, ja definitiu, és del 75%, amb necessitat de concurs d’una altra persona.

En aquest centre es duen a terme activitats (passejos, futbol sala, passeig de gossos, pàdel…), les quals permeten a persones afectades per trastorns de conducta com el nostre fill ocupar el seu temps i relacionar-se. Doncs bé, malgrat que des que es va incorporar, el comportament del nostre fill ha estat correcte, actualment no li permeten la participació en les activitats, ja que té antecedents violents. Només va poder assistir-hi a principis del passat mes de juny, després ja no l’han convocat més. A finals de novembre, la psicòloga del SRC ens van comunicar que no volien que en G. participés en cap activitat, i que per això no el convocaven, per por que agredís als nois i/o terapeutes. De fet, s’han plantejat deixar-lo sense l’adscripció al recurs. Ens va comentar que una de les possibilitats que han contemplat és passar-lo de nou al CSMA (un eufemisme per deixar-lo sense el Servei de Rehabilitació Comunitària, que necessita perquè està tot el dia a casa i no té amics). Vam insistir-li en la importància que té per a millorar la situació del nostre fill el fet que pugui assistir a activitats com aquestes, però no hi ha hagut resposta.

Per part del servei d’Urgències Psiquiàtriques de Sant Boi:

A finals de novembre el nostre fill va agredir a una senyora pel carrer. Segons el que ell mateix ens va explicar, venia amb pressa i, abans d’arribar a casa, una senyora estava davant d’ell a la vorera i ell la va empènyer sense voler (segons els Mossos va ser una agressió amb la mà des de darrere que la va tombar i va haver d’anar a l’hospital). Nosaltres vam assabentar-nos per la visita dels Mossos a casa, ja que, la víctima els havia cridat i un testimoni l’havia vist entrar al pis després de l’agressió. Vam trucar al 112 perquè vingués una ambulància i el portessin a Urgències Psiquiàtriques, ja que portava dues setmanes molt ansiós i rumiatiu. El Mossos van explicar al mateix 112 la situació, i van “convidar-lo” a anar a l’hospital voluntàriament. S’hi va estar a urgències fins a l’endemà. Durant l’estada, vam demanar en repetides ocasions el seu ingrés per estabilitzar-lo i reduir l’ansietat i possible descompensació – fa temps que no se li modifica la medicació-, a més també ho vam demanar per tal de protegir-nos. Malgrat tot, no ho van considerar.

L’informe d’alta d’Urgències no recull els diagnòstics actuals ni la versió dels fets per part dels Mossos. Tampoc l’ingrés a l’hospital de la víctima, de 71 anys, que va anar amb ferides diverses. Sorprèn pel to i la valoració dels fets com a “alteració conductual”, amb el qual es rebaixa el nivell de l’agressió, ja que indica que en G. la va empènyer sense ser-ne conscient, malgrat que vam repetir la versió dels Mossos a la terapeuta i psiquiatra que el van atendre. Amb aquest informe no es pot justificar un ingrés, però si s’haguessin inclòs aspectes que es van ometre, potser hauria estat més difícil que li donessin l’alta sense ingrés.

Nosaltres, els seus pares, hem seguit les instruccions del CSMA de deixar-lo al carrer, i l’hem fet fora de casa durant 3 dies. Ha estat en un alberg de Barcelona. Però creiem que d’aquesta manera queda en una situació de risc perquè no compta ni amb els seus pares ni amb un professional a prop. Hem comunicat els fets al CSMA i SRC i fins ara ningú no s’ha posat en contacte amb el nostre fill.

No podem més i aquesta situació és insostenible. El nostre fill només té 22 anys i està patint molt. I nosaltres, els seus pares, també. És molt dur intentar millorar i trobar una via a través de la qual el nostre fill pugui viure dignament i ensopegar, de manera contínua, amb dificultats. Necessitem que la situació canviï, necessitem que la situació millori. I ho necessitem JA.

Aquest text està escrit un soci i una sòcia de l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC). 

Per a més informació escriviu-nos a comunicacio@afatrac.org