
Hola! Soc la Tamara, treballadora de la botiga de Rescatem!
Us vull explicar com em sentia abans i com em sento ara amb relació a la feina.
Amb 17 i 18 anys, quan les meves amistats començaven a treballar, jo pensava que mai arribaria a estar com ells, tenir estabilitat, feina, horaris i diners.
Em notava diferent, que no podria arribar a treballar, que ells i elles eren més que jo. Tota la vida havia après les coses d’una manera diferent, més lenta, amb més dificultats.
Fa pocs anys de tot això i quasi no recordo que sentia, ni quines emocions ni sentiments, només em preguntava per què ells i elles si i jo no?
A classe, com no arribava al nivell dels companys, em posaven a copiar texts i llibres, a més a més, així no molestava, però clar, així no s’aprèn res de res. Tant copiar i copiar, tinc una lletra molt bonica!!
Ara tinc vint anys, tinc feina, tinc horaris, tinc estabilitat i alguna cosa de diners, sí, ho tinc!!
Així i tot encara em sento diferent, potser ja no menys que ningú, però tot el meu passat em pesa molt.
Segur que continuaré treballant gràcies a aquesta oportunitat.
– Tamara, treballadora de Rescatem