El dilluns 7 de juliol, van trobar la T. morta en un hostal. És la víctima número deu de fills i filles d’AFATRAC. Totes elles persones complexes i enormement vulnerables, que el sistema exclou.

La T. estava tutelada, tot i així, havia de viure desemparada, anant d’un lloc a l’altre, fins i tot al carrer. La família, com sempre, lluitant per trobar solucions, que altres truncaven.

Les preguntes que ens fem són:

• Quina responsabilitat hi té l’administració en general i tots els professionals que havien de tenir cura de la Teresa en les seves crisis?

• Quins suports o acompanyaments, s’han obviat? Quines accions s’han deixat de fer?

• Es podria haver evitat la teva pèrdua?

Cal una reflexió profunda de totes les persones que l’han tractat, acompanyat i cuidat, sobre què ha fallat? Què s’hagués pogut fer? Com evitar aquest desenllaç?

Potser de res servirà, però és de justícia fer-ho!

Descansa en pau!

Aquest text està escrit una sòcia de l’Associació de Familiars d’Afectats per Trastorns de Conducta (AFATRAC). 

Per a més informació escriviu-nos a comunicacio@afatrac.org