3 novembre 2020, online

Avui hem participat novament en les reunions del PAICSAMAEC, Programa d’Abordatge Integral dels casos de Salut Mental d’Elevada Complexitat.

Concretament el Grup 15: Sistema de Protecció infantil i adolescència (DGAIA/CRAE/CREI). Han sigut 3 hores de reunió i hem  quedat que farem un grup específic d’adopció perquè han quedat molts temes a parlar. Quina llàstima que no hi havia les responsable màximes ni de la DGAIA ni del ICAA…

Però també hem de dir que ens hem sentit molt compresos per l’opinió d’alguns professionals sobre el que representa l’adversitat primerenca per als nostres fills i filles.

Com ja hem comentat en altres grups, algunes de les nostres famílies han de renunciar a la tutela dels seus fills i filles per tal que aquests accedeixin als recursos terapèutics que són gratuïts pels nois i noies tutelats per la DGAIA.

Les famílies que arribem a la DGAIA sense haver maltractat ni desatès els nostres fills, sinó tot el contrari, no només no tenim programes de recolzament familiar sinó que no comptem com el principal actiu que som per als infants. Reclamem el reconeixement de la família com a valor fonamental en el desenvolupament dels infants i la participació en el desenvolupament  dels nostres fills/es tutelats.

Els nostres fills i filles adoptat/ades són població vulnerable.

L’adopció és un mecanisme pel qual s’intenta “reparar” un vincle trencat després de la separació d’un nen o nena dels seus pares biològics. Malgrat ser una oportunitat, les diferents situacions adverses que pot haver patit el nen/a adoptat/da poden exercir un gran impacte a llarg termini en la persona adoptada i les seves noves famílies.

Un 60-70% dels fills i filles d’AFATRAC són adoptats i adoptades. El fet de presentar els nostres familiars diversos factors de risc que interactuen entre si, com factors genètics, adversitat primerenca (per exemple, abandonament previ a un procés d’adopció), trastorns del vincle, trastorns del neurodesenvolupament (dèficit d’atenció amb hiperactivitat, espectre autista, espectre alcohòlic fetal, trastorns específics d’aprenentatge), factors relacionats amb la personalitat (apetència pel risc, cerca de sensacions, emocions prosocials limitades, manca de por), els fa una població especialment susceptible amb necessitats específiques.

Com a conclusió podem dir que es detecten les necessitats i es plantegen circuits d’atenció per l’elevada complexitat amb un intercanvi positiu entre diferents professionals i familiars de persones afectades.