Lloc: A la seva seu, Sepúlveda, 148. 2ª planta
Data :26 de novembre de 2019 a les 12h.
Assistents per part d’AFATRAC: Susana Ruiz de Almirón, Joan M Sala i Montserrat Boix.
Tema: Donar-nos a conèixer com associació, entregar.li la “carta als reis” del seu departament i fer.li saber les necessitats especifiques dels nostres afectats.
A l’hora prevista en rep molt atentament i passem a presentar-nos com Associació AFATRAC, ell ja ens coneix i diu que ha parlat també amb la Magda Casamitjana. Li fem entrega del tríptic pera que es fixi en el perfil dels nostres afectats, molt important de cara al tema que volem tractar: la feina…
Primer de tot ens diu que els nostres necessiten el certificat de discapacitat per tal de accedir a feines amb suport.
Li expliquem que moltes vegades es difícil aconseguir-lo per varies raons.
- Una: els nostres fills/es no tenen consciencia de malaltia i molt menys de ser subjectes d’una discapacitat i potser tampoc es tenen els suficients informes perquè no ha volgut anar al metge.
- Dos: els pares, quan se’ns acosten potser no han tingut temps de pensar-hi
- i tres, la més important: el CAD, el departament que fa les valoracions, molt sovint no valora suficientment el diagnòstic que aconseguim aportar I dona un % molt baix.
Ens diu que una de les nostres feines es fer que l’obtinguin. Ja ho fem!. Que sense ell no hi ha manera. Que parlem amb el Francesc Iglesias (secretari d’Afers Socials i Famílies) que es de qui depenen els CADs, però que això es un criteri tècnic no polític.
El que té clar es que, per a treballar, la persona ha de estar estabilitzada. Per tant en els nostres casos no ho tenim gaire fàcil ja que dins de la salut mental (ja per si sense garanties de curació, tractaments interromputs) els nostres son encara més inestables per a la poca consciencia de malaltia, els descontrol d’impulsos, no adhesió al tractament…
Vol saber quines son les necessitats que tenen els nostres noi/es per assolir un nivell d’adaptació necessari en qualsevol feina.
Li expliquem que la majoria dels nostres els afavoriria més una feina rural que no pas urbà. Explica que precisament es on hi ha més atur, on es més difícil crear empresa
Creu que les empreses necessiten suport (formació, suport…) per tal de poder contractar amb garanties a gent amb discapacitat.
Sobretot, que la Administració no PROVEEIX els llocs de treball, això ho fan els empresaris. La Administració pot afavorir la contractació de gent amb discapacitat fent polítiques econòmiques, com ara pagar una part del sou, o un sou sencer durant un any, o fent lleis :
- LGD , antiga LISMI: Llei general de la discapacitat: http://www.lismi.es/
- Contractació de persones amb discapacitat:
- Quota de reserva 2% a favor de persones amb discapacitat:
- (SIOAS) Subvencions per a la realització dels serveis integrals d’orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental volen assegurar un programa per comarca
- Treball amb suport: https://ecom.cat/catala/e91b_fitxa.php?idS=80&id=102
Parlem molt per sobre també de la Formació Dual:
http://www.fpdual.cat/l_empresa_i_la_fp_dual.php. :Recuperar el model laboral de l’aprenent
Es queixa, com nosaltres, que les empreses no compleixen la quota de contractes amb discapacitats o s’aprofiten de la excepció si contracten feines a empreses amb discapacitats. I d’aquesta manera sempre es contracten empreses grans i baixen les contractacions individuals.
Que tampoc la administració pot donar feina als aturats en general, que l’empresariat ha perdut motivació social que abans tenia de ser també un servei públic… Joan Sala explica les dificultats en les que es troba com empresa de inserció al Berguedà.
Li fem entrega també de les nostres cartes als reis i li preguem que s’ho miri.
Informació addicional:
Hi ha entitats com TRESC a Girona i FUNDACIÓ AURA a Barcelona que fan treball amb suport.
Els busquen feina en llocs de treball ordinaris però amb el seguiment, acompanyament i suport d’un/a preparadora laboral que està amb ells a la feina fins que ho tenen per ma, i després estan constantment en contacte amb l’empresa i amb els nois/es per solucionar i mitjançar en qualsevol situació