setembre 22 2019 0Comment

Projecte d’habitatge d’Afatrac

AQUÍ TENIU EL CONTINGUT DE LA Trobada de les representants d’Afatrac amb Leopoldo Grosso – Gruppo Abele (Torí- Itàlia):

Assistents: Horari:
per part del Gruppo Abele

  • Leopoldo Grosso
  • Mare de l’associació

Per part de Afatrac:

  • Maria Barceló
  • Fina Ramió
  • Joan Sala
Reunió amb Leopoldo Grosso

  • Divendres, 20/09/2019. De 18.00-20.00h
  • Dissabte, 21/09/2019. De 10.15-12.30h.

Reunió interna Afatrac

  • Divendres, 22.00-24.00h.
  • Dissabte, 13.30-15.00h

Tema : Assessorament en el Projecte d’habitatge d’Afatrac.

Prèvia:

Leopoldo Grosso, psicòleg i psicoterapeuta, és president honorari del “Gruppo Abele”. Durant molts anys va ser coordinador del departament d’Acollida d’aquest grup i formador de la “Università della Strada”. És autor de nombroses publicacions sobre temes d’addiccions, consum i temes juvenils. 

Gruppo Abele  https://www.gruppoabele.org/

Creat el 1965, amb una trajectòria de 50 anys, es dedica a l’atenció de les persones més vulnerables de la societat. Desenvolupa els següents projectes:

  • Tractament de la dependència d’alcohol,  drogues, joc d’atzar patològic, dependència d’Internet,  dependència “sense sostre”, VIH-positiu i la SIDA i la presó;  amb un servei d’acollida a la dependència.
  • Immigració i víctimes. Recepció de víctimes de tràfic i explotació sexual,  delinqüència, família i violència de gènere, immigrants que reben protecció internacional o una protecció especial, persones transsexuals que lluiten per l’habitatge, el treball o la discriminació. S’ofereix formació, acompanyament jurídic, la gestió de conflictes i la mediació.
  • Vulnerabilitat familiar. Progenitors fràgils, violència familiar i de gènere i protecció dels pares i dels fills.
  • Pobresa inclusió social. Atenció a la pobresa, a les migracions, ciutat perifèria, interculturalitat, cursos d’alfabetització i orientació laboral.
  • Prevenció i formació. Formació temàtica, Orientació i formació a treballadors socials i voluntaris, supervisions d’equips, relació pares fills, camins d’alfabetització, prevenció i formació a les escoles, educació als infants del  carrer, en barris suburbials i construcció de ponts entre els món dels joves i dels adults.
  • Editorial. Comparteix es que els ensenya el carrer, editant llibres  sobre la infància, la denúncia social, la legalitat i dret.

 Desenvolupament de la reunió (Traducció Italià-català: Maria Barceló):

Breu presentació de l’Associació Afatrac (Data de creació, objectiu, núm. de socis…).

Introducció de la problemàtica dels nostre nois i noies, mitjançant les gràfiques del perfil poblacional. Leopoldo Grosso, de seguida va empatitzar amb la qüestió que li presentàvem; n’és bon coneixedor i un expert i reconegut professional.

Seguidament li vàrem exposar la idea que teníem de projectes d’habitatge per atendre els nostres fills i filles:

  • Habitatge residencial per joves i adults recuperables, en zona urbana a prop dels recursos.
  • Habitatge pels més deteriorat i amb dificultat de recuperació, en zona rural.
  • Habitatge pels que surten de la presó i s’han de reinserir al entorn social.

De seguida ens va recomanar que, per començar,  ens centréssim només en un tipus d’habitatge.

Ens va assessorar donant-nos consells sobre punts importants a tenir en compte, perquè el nostre projecte tingués èxit:

  • Potenciar, com a associació, la relació amb els CSMA i CAS del nostre entorn; per tal que se sumin al nostre projecte i no tenir-los en contra. Hauríem de contactar amb la direcció d’aquests centres i aconseguir una carta de recolzament, que expressés els límits que té la Salut Mental actual i els centres de drogodependències per atendre adequadament els nostres casos i que validés el nostre projecte com a necessari a l’hora de demanar els suports que necessitem.
  • El projecte s’ha d’experimentar entre un i tres anys per tal que es consolidi.
  • Recursos personals: 
    • Grup fort de mares/pares voluntàries implicades en el projecte.
    • Voluntariat (degudament format) que intervingui directament a la casa guiats per un professional.
    • Professional social, directora/coordinadora de la casa.
  • Despeses: 
    • Edifici de cost zero (donació), lloguer compartit, edifici subvencionat…
    • Despeses d’adequació i manteniment de l’edifici (calefacció,…)
    • Disposar d’un professional 24 h, implica contractar-ne cinc, fet que suposa una despesa de 35.000€ a l’any per professional; per tant, una despesa de 150.000€ anuals.
    • Assegurança de responsabilitat civil.
  • Ingressos:
    • Capital que estan disposades a aportar les famílies.
    • Capital cedit per Fundacions bancàries.
    • Subvencions entitats privades i publiques.
    • Usuaris que comparteixen (ex. estudiants), paguen un lloguer social i fan tasques de voluntariat a dins la casa.
    • Usuaris d’Afatrac, paguen un lloguer mínim i simbòlic (per ex col·laborar en 50€) 
  • Benefici social del projecte.
    • Benefici a la societat perquè suposa un estalvi personal i social.
    • Avantatge que suposa treure els nois/es del carrer.
    • Cost d’un ingrés a la presó, a una unitat de psiquiatria, a una fundació tutelar,…
    • Exposar amb indicadors, quin estalvi suposa per la societat el projecte, basant-nos en la Guia pel retorn social de la inversió (SROI). Buscar algun economista que ho calculés.
  • Usuaris:
    • Nois/noies de 18 a 40 anys que viuen al carrer o tenen relacions conflictives amb la família  i amb la comunitat.
    • La permanència s’adaptarà a cada usuari. Hem de pensar que hi pot haver rotació d’unes persones i permanència d’altres.
    • Si la capacitat és per 30 persones:  15 (amb problemes i dificultats) + 15 (estudiants universitaris) + 1 treballador social 24 h. + voluntariat.
    • Les persones estudiants que comparteixen l’habitatge s’han d’implicar en tasques de voluntariat a canvi d’un lloguer social. Se’ls ha de posar tres condicions:
      • Interactuar amb relacions positives, amb les 15 persones que tenen dificultats.
      • Inventar iniciatives col·lectives entre els dos grups.
      • Mediar amb l’entorn, fer activitats conjuntes a l’entorn.
    • Objectiu principal: NO ha de ser un gueto.
  • Objectius pels usuaris d’Afatrac:
    • Projecte d’acollida d’aquests nois/es al carrer o a on visquin, abans d’entrar al centre residencial. El vincle i la relació és el més important per l’èxit del projecte; per això, cal escollir bé els cinc educadors/es i els voluntaris/es.
    • Els usuaris han de passar a poc a poc  d’una vida de menor responsabilitat a condicions de major responsabilitat.
      • Reducció dels comportaments de risc.
      • Millora en sopluig, higiene, cura d’una mateix…
      • Moment de reflexió per pensar en un projecte de vida, per canviar.
    • Han d’aprendre a relacionar-se amb la comunitat d’una altra manera.
    • És necessari una mínima permanència de 3 mesos, 6 mesos, 12 mesos.
    • És un temps per trobar les motivacions formatives, laborals… D’entrada no poden afrontar una activitat laboral, però se’ls pot oferir una activitat: neteja, jardinera, cura d’animals, hort, participar en la preparació del menjar…
    • Buscar una relació amb els recursos laborals de l’entorn i un lligam amb les empreses.
    • Tots han de millorar, no “s’ha de tirar la tovallola” per ningú. D’una escala de 0 a 100, un pot millorar 5, l’altre 10, l’altre 50, etc.
    • S’han de crear bons fonaments i avançar a poc a poc.
  • Paper de l’Associació AFATRAC en el Projecte.
    • No gestionarem l’estructura, ho fan els voluntaris/es i els/les coordinadors/es.
    • La tasca de l’Associació consistirà en la coordinació amb CSMA, CAS, Centres de formació, treball i altres recursos de l’entorn.
    • Buscar un teòric extern que avaluï el Projecte.
  • Avaluació del projecte.

Una persona assessora de la Universitat o algú que fes un treball d’investigació sobre l’evolució del nostre projecte amb indicadors de progrés i valoració de danys i costos; avaluant la implementació del Projecte i les tasques de la coordinació i del voluntariat.

Leopoldo Grosso ens explica com en el Gruppo Abele fan la selecció de treballadors/es socials i la formació del voluntariat)

  • Treballadors/es socials
    • Formació teòrica i formació en relacions socials. Lideratge i competències emocionals.
    • Un/a dels cinc educadors/es ha de ser el director/a – coordinador/a, el màxim responsable del centre.
    • Per a la selecció es fan dues entrevistes de recollida d’informació sobre el seu currículum.
    • Han de tenir:
      • Una sensibilitat social.
      • Alta motivació.
      • Capacitat comunicativa.
  • Voluntaris/es 
      • S’han d’escollir en base a la motivació (constància en la dedicació) i a la capacitat professional i sobretot, a la capacitat relacional.
  • Als voluntaris seleccionats se’ls fa una formació general (dos cops al mes durant un any) que conté:
    • Origen, objectius, valors, missió de l’Associació.
    • Problemàtica de les persones que han d’atendre.
    • Capacitat de relacionar-se. Acceptació de critiques constructives. La formació més gran és aprendre dels errors.
    • Tècniques de relació (psicòleg)
    • Formació d’acompanyament mentre actuen i intervenen amb els nois i noies. Aquesta formació és paral·lela a la general. Després de la intervenció es reuneixen tots els voluntaris amb el treballador social i valoren com s’han sentit, quines dificultats han tingut… Es considera molt important aquesta formació.

Conclusions:

Valorem molt positivament l’assessorament intens que ens ha ofert en Leopolo Grosso amb les seves aportacions precises i preuades. Ens ha aportat tots els elements per elaborar un projecte d’habitatge que tingui èxit. A més s’ha mostrat obert a la comunicació, via mail, per qualsevol consulta que precisem fer-li.

Aquesta trobada ha provocat la reorientació de les tres idees de projectes d’habitatge, que li vam presentar inicialment;  en una de sola, que atendrà el major nombre de persones i en la que hi abocarem els esforços conjunts de tota l’Associació.

Punts que ha de contenir un Projecte d’habitatge:

  1. Descripció de la problemàtica. Relació amb tots els serveis i solució. Riscos i danys d’aquests nois/es en els àmbits familiar, sanitari, social, econòmic, judicial.
    1. Proposta del Projecte experimental amb objectius clars.
      1. Basat en el Housing First com element important a l’inici del recorregut, però que es reforçarà a partir de la relació i el vincle. (Quan un toca fons, comença a excavar). 
      2. Co-habitatge, responsabilitat col·lectiva de tots els qui viuen en aquesta estructura (50%+50%)
      3. Gestió de l’estructura amb una bona convivència i un reglament de funcionament.
  2. Descriure l’estructura, el funcionament i les relacions  amb els serveis socials de l’entorn:
    1. Definir alguna característica del projecte:
    2. Ambientació social i cultural
    3. Activitats d’obertura a la comunitat.
    4. Temps d’estada a l’estructura, en funció de la persona.
    5. Definir el treball amb els serveis del territori: Sanitat, Serveis Socials, Educació i Treball.
    6. Figura de l’educador/a social (24 h.) i gestió. 
      1. Gestionar els voluntaris/es.
      2. Estimular projectes
      3. Empatia amb els usuaris
      4. Gestionar tota la casa
  3. Cost
    1. Parlar amb Serveis Socials.
    2. Demanar a la UNI la supervisió, mitjançant un projecte de recerca.
    3. Fer un conveni amb la UNI a canvi d’oferta de pisos d’estudiants.
  4. Indicadors d’avaluació social (SROI) i individual. Estalvi a la comunitat.

Rol de l’Associació Afatrac en aquest Projecte

  1. Promoure el Projecte
  2. Garantir la sostenibilitat econòmica 
  • Metodologia
      1. Mètode participatiu
      2. Potenciar la socialització
      3. Utilitzar els serveis de l’entorn
      4. Acreditació amb un carta de CSMA i CAS
  • Reglament de funcionament
    1. Hipòtesi de reglament que després han de discutir els qui hi viuen

Incidència dels trastorns de conducta en la població entre 15 i 40 anys. Segons Leopoldo, si són d’un 1 % ja són molt significatives (La prevalença del TLP a Catalunya és d’un 2%).

 

afatrac