Ens hem definit com a Associació de familiars d’afectats per trastorns de conducta (TC) derivats de qualsevol problemàtica de salut mental, perquè el que ens uneix no és un diagnòstic, sinó la conducta dels nostres familiars, que fa que la convivència sigui un veritable malson.

Per molt que estiguin diagnosticats de diferents trastorns com Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDA), Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), Síndrome Alcohòlic Fetal (SAF), Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF), Trastorn Límit de la Personalitat (TLP), Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), Trastorn Dissocial o Antisocial, Trastorn Negativista-Desafiant (TND), Trastorn del Vincle, Patologia Dual (PD), Trastorn del Neurodesenvolupament… o de vàries d’aquestes problemàtiques, o bé no tinguin cap diagnòstic més enllà del seu visible comportament; ens trobem davant d’un patró comportamental comú:

Noi o noia (amb gran prevalença masculina), biològic/a, o majoritàriament adoptat/da, que ja a la infantesa presenta alteració de comportament. Però sobretot a l’adolescència, i coincidint sempre amb més o menys consum d’alcohol i cànnabis o altres substancies addictives, presenta un gran i sobtat canvi de conducta. Com ara:

• Fracàs escolar, conflictes a l’escola i abandonament dels estudis, canvi d’amistats, amb escapolides de casa passant nits fora, al carrer gairebé sempre, sense por a res.
• Manca d’empatia, dificultat per fer amics o pertànyer a colles “normalitzades”, substituint-los per l’apropament a ambients cada vegada més marginals.
• Comportament impulsiu, desafiant, agressiu. Promiscuïtat sexual que comporta embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual. Tot això in crescendo i, a més a més, agressivitat verbal a la família, destrossa de mobiliari i arribant a l’agressió física.
• Trastorn del vincle o de l’aferrament (“del apego”).
• Manca de consciència i de responsabilitat a l’hora de valorar les conseqüència dels seus actes, sent molt vulnerables a caure en addiccions i arribant inclús a l’activitat delictiva, la qual cosa comporta la intervenció de la policia, del sistema judicial i l’entrada a presó.
• Difícils de diagnosticar, no acostumen a tenir trastorns psiquiàtrics ben definits, sinó trastorns de personalitat tampoc ben definits i barrejats com hem explicat a l’apartat anterior, però amb un diagnòstic previ força comú: el TDAH.
• Trobem diversos diagnòstics amb un mateix perfil, o diagnòstics que canvien amb els temps o segons el facultatiu o centre que els visiti… També sabem que al ser joves, el diagnòstic pot variar amb l’edat.
• No tenen consciència de malaltia, o sigui, manca d’insight, per tant no s’adhereixen al tractament i les recaigudes són constants.