Un altre fill d’AFATRAC, víctima del sistema que no dona resposta a les necessitats dels nostres nois i noies.

Un fill que amb 24 anys, vulnerable, sense recursos personals, malalt d’elevada complexitat, ja no serà entre nosaltres, perquè finalment el seu deteriorament físic ha arribat al límit i ha mort.

La seva mare expressa la impotència per no haver pogut fer res més per ell… però segueix determinada a continuar lluitant com a sòcia d’AFATRAC, per una vida digna per a totes les filles, fills i familiars.

Descansa en pau Guillem.

Les famílies d’AFATRAC expressem el nostre més sentit condol a tota la família i enlairem una pregaria pel seu record:

“Un altre cop ens quedem sense paraules. Quant patiment”

“L’amor al nostres fills i filles es el motor de AFATRAC”

“Jo no se si es tristor o ràbia”

“Entenc el teu dolor Roser, el meu fill fa  uns mesos que també va marxar per sempre. us desitjo molta pau”

“Hem de dir prou, però no tenim les eines per a fer-ho”

Descansa en pau Guillem. una forta abraçada a la la família”…”

“Dia trist”

“Ho sento moltíssim i no vull imaginar el dolor, es totalment injust el que està passant a les nostres famílies…!

“Una tristor compartida i que sentim profundament. Cal seguir lluitant per l’amor que sentim pels nostres familiars siguin on siguin..”

i molts mes…..